Exclusiu web! Introdueixi el codi DECMARÇ17 a la seva reserva, i gaudeixi d’un 10% de descompte en el seu allotjament durant aquest mes.

El control humà de la xarxa de reg del Delta ha invertit el cicle hídric natural anual de les basses i ha condicionat l’aportació d’aigua dolça. En conseqüència, la vegetació submergida que predomina en aquest ambient depèn, sobretot, de la salinitat de l’aigua.

A causa de la salinitat de la capa freàtica i de les inundacions provocades pels temporals marins, apareixen dunes més o menys fixades per la vegetació.

Espècies comunes:

Borró (Ammophila arenaria subsp. Arundinacea) Jull de platja (Elymusfarctussubsp. Faicus) Lliri de mar (Pancratiummaritimum)

A les vores de les llacunes i els ullals es situen els canyissars, on trobem plantes característiques com:

Canyís o senill (Phragmitescrustalissubsp. Chrysanthus) Mansega o sisca (cladiummariscus) Bova (Typhasp. pl.)

A les vores de l’Ebre tenim el bosc de Ribera, dominat per:

L’àlber (Populus alba) Salze blanc (Salix alba) Vern (Alnus glutinosa) Freixes (Fraxinus s p ll.) L’Olm (Ulmusminor) Lligabosa valencià (Lonicera biflora)

Als Ullals:

Nenúfars (Nymphaea alba)

La vegetació dels Ports

Un dels atractius del Parc Natural dels Ports és la diversitat de la seva flora. Comunitats vegetals mediterrànies conviuen amb les medioeuropees, i espècies típicament pirinenques les trobem quasi al costat de les mediterrànies.

Podem trobar espècies a punt d’extingir-se com: el salze de cingle (Salixtarraconensis) o la viola d’aigua (Pinguicoladertonensis), el Púdol (Rhamnus alpina), l’Oma (Ulmus glabra) o l’auró blanc (Acer campestre).

Dos són els arbres que podríem destacar als Ports: el Teix (Taxusbaccata) i el Faig (Fagussylvatica).

A part d’aquesta flora i vegetació relíctica podem observar a les parts baixes, el pi blanc (Pinushalepensis). A les parts mitjanes les carrasques de fulla gran (Quercusilexssp. ilex), penjolls de vidielles (Clematisfammula), arítjols (Smilaxaspera) i heures (Hedera helix). A les parts altes, la carrasca de fulla petita (Quercusilexssp. rotundifolia).

A partir de 700 fins a 1000 metres tenim el Pi negral o Pinassa (Pinusnigrassp. salzmanii). També hi ha aurons (Acer opalusssp. granatense), boix (Buxussempervirens), corner (Amelanchier ovalis), arç blanc (Crataegusmonogyna), manxiulot (Helleborusfoetidus), Viola de roureda (Viola wilkammii), peònia de muntanya (Paeoniaofficinalisssp. humilis).

Sobre els 800 metres podem trobar el teix (Taxusbaccata) i el grèvol (Ilexaquifolium)

A les zones altes tenim el pi rojal (PinusSylvestris), la gallufa (Arctostaphylosuva-ursi), l’avellaner (Corylus avellana) i l’herba fetgera (Anemone hepatica).

Per últim on l’acció dels vents destaca l’Antil·lis de muntanya (Anthyllis montana), el timó groc (Teucriumpoliumssp. luteum), la jonça (Aphyllanthesmonspeliensis).

Atesa la naturalesa fonamentalment calcària del massís tenim una presència d’espècies calcícoles com les silicícoles (Ptericliumaquilinum) i el Trifolium arvense.

SUBIR